Fem memòria d’arxiu. Al barri vell de Santa Coloma hi ha un carrer que fins fa poc es coneixia popularment com “el carrer que no es passa”. L’explicació? Que temps era temps, quines coses, plovia aigua del cel. Llavors un torrent s’hi desbocava i xip-xap si t’hi ficaves. Hi badoquejo davant d’una paret mitgera i penso que avui el carrer hauria de rebatejar-se: “carrer que s’hi ha de passar”. Perquè sí, perquè et faltaran ulls per mirar si vens on soc jo ara. Quan t’acostis a l’Arxiu Comarcal Selvatans, espera’t, home, i no t’hi fiquis a la primera.........

© El Punt Avui