La Unió Europea va declarar el 2013 el corredor mediterrani ferroviari eix prioritari de la xarxa transeuropea del transport per raons econòmiques: les comunitats per on passen aquestes vies de transport de mercaderies representen el 50% del PIB de l’Estat espanyol, de les exportacions i del turisme europeu. I el corredor és la connexió natural del sud d’Europa amb la resta del continent. Davant d’aquesta premissa els governs espanyols haurien hagut de posar la directa per invertir sense dilacions i finalitzar les obres amb rapidesa i seguretat. I, curiosament, els diversos executius han anat improvisant, sempre al ralentí, una obra molt necessària tant des del punt de vista econòmic com mediambiental, per poder arribar al 10% del trànsit de mercaderies per ferrocarril el 2030, quan ara tot just si supera el 4%.

L’eix mediterrani ha de connectar Algesires amb la frontera francesa passant per Andalusia, Múrcia, València, Tarragona, Barcelona i Girona fins al centre i el nord d’Europa. En els orígens de la redacció del projecte s’havia previst una inversió d’uns 50.000 milions d’euros, la mateixa........

© El Punt Avui