Pocs mesos abans que la Carola morís, vam poder fer realitat un petit somni que ens havíem proposat des que vam anar a viure a la masia: posar un rellotge de sol a la façana. Essent territori vinyolià, no hi havia cap dubte. Vam escollir escriure-hi: “Tot és ara i res.”

Des d’aleshores, l’ombra del gnòmon, acompanyat d’un esgrafiat d’espiga, ha anat marcant les hores a casa, fidel i irredempt, puntual i egregi. Va passar la primavera i l’estiu, i som a les portes de Nadal. Ha arribat el moment temut.

“Tot és ara i res”, i Nadal ens torna aquestes memòries d’un instant viscut, dels anys feliços, de les hores tristes, de les alegries i dels desconsols. Cada Nadal la balança de les nostres emocions viu un sotrac que ens trasbalsa i que ens remou.

I sí, temia aquest moment, perquè per Nadal tot em........

© El Punt Avui