Hi ha fites en la història de la humanitat que pel simple fet de ser locals no transcendeixen en la mesura i la importància que correspondria. Així com per exemple va fracassar l’esperanto allà on ara vol triomfar l’anomenada intel·ligència artificial amb el seu traductor simultani, potser ens convindria valorar la capacitat d’un territori semàntic i geogràfic –la Garrotxa– que ha sabut concedir a un únic verb, cardar, un ús tan universal com gairebé metafísic. És impressionant com en aquesta realitat paral·lela, enmig d’un entorn de volcans adormits i fagedes enaltides,........

© El Punt Avui