“Què et proposes fer amb la teva preciosa, salvatge i única vida?”, ens pregunta a tots Mary Oliver, i li diria que avui, les vides, tenen poc de salvatges, perquè semblen guiades i interpretades per algoritmes, que ja no són úniques sinó unificades i polaritzades. Recordo el llibre de Martha C. Nussbaum Sense ànim de lucre, en què afirma que sense les humanitats no podem mantenir vives les democràcies. Són les úniques que ens doten de la capacitat per reflexionar sobre qüestions polítiques, i poder-les examinar, pensar-hi i discutir-hi de manera efectiva –és a dir, amb la possibilitat fins i tot de canviar d’opinió–, debatre per la recerca d’un món comú sense el constrenyiment de la tradició ni de l’autoritarisme. Les humanitats ens allunyen d’una polarització que ens impedeix reconèixer els altres ciutadans com a persones amb els mateixos drets, encara que siguin diferents pel que fa a la raça, la religió, el gènere i la sexualitat. Ens permet mirar-los amb respecte, com a afins, i mai com a eines manipulables per al profit propi. Recordo també el llibre de Jaron Lainer, pioner de la........

© El Punt Avui