Per ser més exactes, Barcelona capital mundial de l’arquitectura designada per la Unesco, ni més ni menys. Aquesta mena de regals històrics en l’àmbit internacional desperten polèmiques semblants mal que de l’un a l’altre passin anys i generacions. Hi ha qui hi està a favor, qui hi està en contra, i el fet en si no està bé ni malament, sinó que l’èxit i el fracàs, o qualsevol punt intermedi, depenen de si els encarregats de la missió ho fan millor o pitjor, dilema que se sol reduir a si procuren per l’expansió del coneixement i la justa distribució d’oportunitats, o bé si, per dir-ho amb suavitat, la principal preocupació és quedar bé a la foto.

No plou mai a gust de tots, i de vegades el cas és si arriba a ploure. També via de la Unesco, des de 2015 Barcelona és Ciutat de la Literatura, i aquest cronista desconeix darrere de qui hauria d’haver corregut per notar algun efecte d’aquest títol nobiliari. Imagino que deu haver omplert la butxaca d’algun pròcer de la cort, i fet bullir l’olla d’uns quants oficinistes, però a la literatura –i a Barcelona– ignoro de primera mà quin efecte li........

© El Punt Avui