Pobre Sísif, diuen alguns: cec i condemnat a traginar un roc enorme cap amunt durant tot el dia per trobar-te’l l’endemà altra vegada a baix. I torna a començar. Una metàfora de la vida com a passió inútil a la qual l’existencialista Albert Camus va projectar una llum nova. L’esforç inútil practicat com a prova de persistència, de saber tornar a començar, malgrat les adversitats de la vida i la seva manca de significat, és un programa que pot esdevenir més consolatori que no pas........

© El Punt Avui