Guardo les llibretes d’escola, les qualificacions en una escala de deu, els treballs més originals, les redaccions premiades o manualitats com la petjada entintada del peu o la mà de l’etapa infantil dels fills. I d’això ja fa més de trenta-cinc anys. Segurament que tard o d’hora aquests textos, dibuixos... seran rellegits, i ells se sentiran orgullosos dels seus poemes, càlculs matemàtics, de com identificaven les fulles i riuran d’alguns comentaris dels mestres, i potser hi veuran reflectits els seus fills. Veuran i viuran amb nostàlgia els records materialitzats de la........

© El Punt Avui