Tinc el número 45 a les vuit del matí i espero el meu torn. El CAP està replè, tota la gent que no havia trobat per Festes del Tura, ara les puc saludar allà mateix, a la cua de les analítiques. Semblaria que després de vacances tothom hauria d’estar sa, penso. S’intueix una mena de neguit en l’ambient, ja sigui aixecant la mirada per no perdre el torn cada vegada que sona el “pip” del marcador electrònic, revisant els papers perquè no et falti ni et caigui res, o alertant els llestos que es volen colar a la fila amb allò de “només volia demanar...” Un jove ben........

© El Punt Avui