Visc en un poble on la gent se saluda pel carrer, sobretot la gent gran. Hi ha una farmàcia, un estanc i un lloc on es dediquen a treure polls del cap de les criatures. Però sobretot visc en un poble on hi ha un gall que ha sortit a la tele. Es diu Neville, que ja és nom de tenir representant, i el veïnat es queixa que no els deixa dormir. La notícia sembla feta perquè cadascú es posicioni a partir de la seva indignació preferida: la dels urbanites que venen al poble amb tota la il·lusió i algú els aixafa la guitarra; la dels de poble que cada vegada se senten més indis arraconats en una reserva. Mentrestant, gall 1 - veïns 0.

Però espereu, que hi ha un altaveu en aquesta història. Es tracta d’un presumpte aparell que reprodueix cants de gall durant la nit. El propietari ho nega. Arribats a aquest punt, el lector que havia sortit a defensar les essències de la vida rural ha de mirar de no riure. O ha de ser una mica dolent i riure molt. Total, que gall 2 - veïns 0.

Passats els dies, encara no s’ha pogut precisar quina part del repertori s’interpreta en directe i quina és playback. Què és natura i què és convenció.........

© El Punt Avui