El mes de gener del 1989 –enguany ha fet 37 anys–, Joaquim Maria Puyal va estrenar La vida en un xip. Televisió de Catalunya va decidir apostar per un programa setmanal de debat per posar sobre la taula problemes o temes que generaven controvèrsia, punts de vista diferents o opinions contraposades. La televisió pública va considerar, crec que encertadament, que calia un gran debat públic que permetés fer una radiografia més àmplia d’una posició concreta, que fomentés el pensament crític i que mostrés l’heterogeneïtat i pluralitat de la nostra societat. Però, per sort, el programa d’en Puyal no és l’excepció a la televisió pública. Àgora, Banda ampla i Nexes han estat, també, grans programes de debat dirigits i conduïts per excel·lents professionals com Xavier Bosch, Xavi Coral, Lídia Heredia, Jordi Basté i Mònica Terribas. I, alhora, concebuts amb imaginació i talent que permetien disposar d’uns minuts de reflexió i anàlisi. Es formulaven preguntes, es buscaven respostes, s’argumentaven posicions i es generaven noves inquietuds. Però, des de fa uns anys, la........

© El Punt Avui