Les darreres setmanes, malgrat que la llei de l’amnistia encara té molt recorregut polític i jurídic, altres temes han aflorat en el centre del debat públic. La pagesia ha dit prou i ha protagonitzat diferents tractorades i talls de protesta. Les seves principals reivindicacions no són noves, de fet, s’arrosseguen des de fa massa dècades. N’estan farts, d’un excés de burocràcia que els obliga, de vegades, a omplir papers i papers sense sentit; els ofega la importació de productes de països de fora de la Unió Europa; els preus no s’ajusten a les seves hores de dedicació i inversió; la gestió de la sequera tampoc no s’adequa a les necessitats que poden tenir els camps o els ramats; i el futur per als més joves és, certament, poc esperançador. Amb aquest panorama, i tenint en compte que d’ells depèn la fortalesa d’un motor econòmic i social essencial com és el sector primari, el crit d’atenció és imprescindible.

Per això, i sabent que aquestes demandes no són noves, no s’entén que l’administració pública respongui a tot dient que buscaran solucions, dialogaran amb tots els actors i s’esforçaran per resoldre algunes peticions.........

© El Punt Avui