Els crits de “boti, boti, musulmà el que no boti” que la xusma d’extrema dreta va cantar dimarts a l’estadi de Cornellà-el Prat durant l’Espanya-Egipte van donar ahir la volta al món. Els vídeos virals en els mitjans internacionals i a les xarxes socials van sentenciar els milers de protagonistes de les escenes com una colla d’impresentables en un aquelarre nacional mai vist anteriorment en un estadi, malgrat que la islamofòbia és un fenomen que s’escampa arreu com la pólvora. Encara ara ningú no entén com el partit no es va aturar de forma immediata o es va suspendre. Probablement ni l’àrbitre, de nacionalitat búlgara, ni els jugadors egipcis van percebre què significaven aquells crits ignominiosos en un partit dit amistós i de teòrica germandat entre pobles.

La reacció més esperada d’ahir era, és clar, la de Lamine Yamal. El jugador del Barça, gran estrella de la selecció espanyola i musulmà practicant, va presenciar tot el xou –per qualificar-ho d’alguna manera– des de la gespa. Al final del partit no va sortir, a diferència dels seus companys, a saludar l’afició, però des del seu compte d’Instagram va parlar clar qualificant les persones que van participar en els càntics del “boti, boti” d’ignorants i racistes.

L’escrit del jove davanter del Barça (18 anys) començava amb una declaració d’intencions prou clara: “Jo soc musulmà, alhamdulillah («lloat sigui Déu»).” “Sé que els càntics no eren una cosa personal contra mi, però com a persona musulmana no deixa de ser una falta de respecte i una cosa intolerable.” “Entenc –hi afegeix– que no tota l’afició és així, però els que canten aquestes coses i usen una religió com a burla en un camp són persones ignorants i racistes. El futbol és per gaudir-lo i per animar, no per faltar al respecte a la gent per allò que és o allò en què creu.”

El conseller d’Esports de la Generalitat, Berni Álvarez, que va veure en directe tot el que passava, va confessar que va estar a punt de marxar de l’estadi a la mitja part per la demora en l’activació de protocols, com ara els missatges al videomarcador. Malgrat tot, els càntics van continuar a la segona part, tot i que sense tanta força. A Lamine Yamal, això sí, se’l va veure tota l’estona amb cara de pomes agres.

El matx no va deixar de ser un tret al peu de la famosa agenda del retrobament del PSC, que inclou aquests partits de la selecció espanyola a Catalunya. Com va indicar ahir mateix Carles Puigdemont, esdeveniments com aquests atien el nacionalisme espanyol a Catalunya, una ideologia ara mateix liderada per Vox, els sectors més ultres del PP i els hereus de Ciutadans que hi ha al PSC, a banda dels que van per lliure, els que van forjar allò que en deien Tabarnia. De fet, no va ser un tret al peu, sinó dos. Les aspiracions de portar partits del mundial del 2030 a Barcelona davant el lamentable espectacle de l’Espanya-Egipte no són les mateixes que el dia abans. El mundial també l’organitza el Marroc, país que, com la FIFA i la UEFA, no devia quedar massa satisfet dels crits contra els musulmans.

El món, que ahir llegia o veia amb estupefacció el que va passar en el partit, no deu entendre encara massa bé com funciona l’Estat espanyol. Se suposa que mitjançant Pedro Sánchez –que també va ser insultat repetidament– és la democràcia més oberta del planeta i la que més costat ha fet als pobles palestins i de l’Iran en les guerres d’aquests últims temps. Desconeixen, és clar, el clima guerracivilista que permanentment viu l’Estat, amb tot un ecosistema construït per fer caure l’actual president i que un nou front nacional acabi imposant el seu règim, que serà contra els musulmans però també contra els catalans.

© El Punt Avui