“Qui busqui l’infinit que tanqui els ulls”, escriu Milan Kundera com una prova més que vivim sobre la llenca de terra estreta d’un istme que uneix la regió de les inclinacions imbatibles (buscar l’infinit) i la província d’allò sensorial (tancar els ulls). I tanco els ulls: per sentir l’embat de les hores felices –constitutives, hauria de dir– que he passat llegint aquest autor txec mort ara fa 9 mesos.

Enllà de la grandesa objectiva i universal de la literatura de Kundera, jo sé que la seva........

© El Punt Avui