Hi ha persones que s’assemblen més a elles mateixes. I n’hi ha que no s’assemblen tant a elles mateixes. És a dir, hi ha individus que deleguen les seves competències personals i, un cop reduïts a rèplica gregària, s’esvaeixen en una ombra pàl·lida del que realment voldrien ser. I n’hi ha d’altres que mantenen una sobirania personal molt alta, de manera que el seu trànsit a la vida és intens i s’acosta a l’ideal de desplegament de les facultats que ens fan ser sencers, irreemplaçables, únics.........

© El Punt Avui