Badia del Vallès s’ha convertit, amb el pas dels anys, en molt més que un municipi amb un problema d’habitatge envellit. Representa l’acumulació de diagnòstics i la inoperància en les solucions. El cas és la prova que Catalunya no ha sabut transformar un consens polític i científic en una resposta efectiva davant una de les crisis de salut pública més persistents i invisibles. Perquè l’amiant no és una qüestió estètica ni urbanística: és una emergència sanitària. El risc no és només per als treballadors que el manipulen, sinó també........

© El Punt Avui