A Catalunya, més de 700.000 persones –el 9% de la població– tenen algun tipus de discapacitat reconeguda. Les barreres físiques, sensorials o cognitives continuen limitant l’accés a serveis, a la informació i als espais de participació. Aquesta realitat contrasta amb el que estableix la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat: totes les persones han de poder participar plenament en la societat en igualtat de condicions. Aquest principi també s’ha incorporat al marc legal estatal i català en matèria d’accessibilitat universal. L’accessibilitat és una condició imprescindible per garantir l’exercici dels drets.

De les barreres arquitectòniques a l’accessibilitat universal.

I, ja en els darrers anys, ha emergit amb força una dimensió que durant molt temps havia quedat menys visible: l’accessibilitat cognitiva. Durant molt temps, la discapacitat intel·lectual s’ha contemplat amb una certa mirada paternalista que, sota la voluntat de protegir, ha acabat excloent moltes persones de la participació plena en la vida social. Avui sabem que garantir la comprensió de la informació, dels procediments i dels entorns és tan essencial com eliminar barreres físiques.

Eines com la lectura fàcil o l’escriptura clara han representat un avenç important, aconseguint que els textos i els continguts siguin comprensibles per a persones amb discapacitat intel·lectual, però també per a moltes altres persones amb deteriorament cognitiu o a un menor domini de la llengua. Amb el temps, s’ha fet evident que l’accessibilitat cognitiva contribueix a construir una societat més accessible per a tothom.

A més, aquests processos generen també oportunitats d’inclusió laboral. La validació de textos en lectura fàcil requereix la participació de persones amb discapacitat intel·lectual que revisen si els continguts són realment comprensibles, una tasca que obre noves vies d’ocupació i participació activa en la societat.

L’accés a la justícia és discriminatori?

El paper de les fundacions i del tercer sector.

Precisament, el passat 19 de març vam tenir l’oportunitat de conèixer experiències i bones pràctiques impulsades per fundacions i altres entitats que treballen per crear entorns més accessibles, en el context d’una jornada organitzada per la Coordinadora Catalana de Fundacions. Les entitats del tercer sector tenen, en aquest sentit, un paper especialment rellevant. Sovint són aquestes organitzacions les que, des de la proximitat amb les persones i el seu arrelament al territori, identifiquen barreres i impulsen iniciatives per superar-les. Aquesta capacitat d’innovació social permet impulsar solucions que després poden ser adoptades o ampliades per altres actors socials i institucionals.

Una societat accessible és una societat millor, també per a tu.

Quan els entorns són accessibles, no només milloren les condicions de vida de les persones amb discapacitat: es construeixen espais més comprensibles, més amables i més justos per a tothom. És així com es fan efectius els drets i com avancem cap a una societat que no deixi ningú enrere.

© El Punt Avui