“Durant el franquisme, milers de catalans, vells i nous, sabíem que la feina callada feta en una associació de veïns, com a professor de català, en la lluita sindical, en l’acció cooperativa, estudiant i editant en català, cantant o anant d’excursió o ballant sardanes, renovant les empreses catalanes, impulsant la renovació pedagògica, escrivint entre ratlles als diaris, manteníem l’esperit nacional, vivificàvem la resistència popular i debilitàvem la dictadura. Aleshores pensàvem que ens trobàvem davant l’opressió d’un règim dictatorial. Avui sabem que no es tractava només d’“una qüestió de règim”, sinó que ens trobem davant una “qüestió d’Estat”.

Josep Pinyol i Balasch ha........

© El Punt Avui