Avui és Sant Pere, i ahir en parlàvem, recordant la relació entre Pere i pedra. No m’hi va cabre, però, una referència a una de les creences o costums més antics i curiosos de la humanitat: que les pedres tenen ànima o són habitades per un esperit. Que a un objecte tan inert com una pedra se li hagi pogut atribuir aquesta condició és una de les proves més irrebatibles de la fantasia humana.

En el folklore català trobem que no és bo de donar puntades de peu a les pedres que hi ha al camí, perquè és possible que aquella pedra sigui l’ànima d’algú que ens vol saludar o ens necessita. Hi ha, a més, un costum molt generalitzat: quan som davant d’un abisme,........

© El Punt Avui