D’aquí a cent anys, tots calbs, diu la gent. La veritat és que molts homes no han d’esperar tant. Jo mateix penso que no trigaré gaires anys a tenir allò que piadosament se’n pot dir “un front continuat”.

Tot i que alguns tenim la vanitat de creure que ens adaptarem sense massa angoixa a un cert grau de calbesa, cal admetre que la pèrdua progressiva del cabell no és agradable. En la nostra societat, que és competitiva també en el camp estètic, quedar-se sense cabell és una “inferioritat”. Quedar-se sense dents és una altra manifestació de decadència, però no és tan visible; a més, el fet de dur dents postisses es considera més normal que dur una perruca, potser perquè les dents són necessàries i el cabell ha estat considerat, fins ara, purament ornamental. Si prospera la valoració........

© El Punt Avui