La nit de l’Onze de Setembre vaig ser al cinema i teatre Capsa a veure Catalans universals, la pel·lícula d’Antoni Ribas.

Era una pel·lícula molt difícil de fer –em refereixo ara a les dificultats creatives, no a les coactives– per una qüestió de temps disponible per a cada personatge. Al meu entendre, s’ha superat amb èxit aquest inconvenient i el guió i el muntatge d’algunes seqüències és admirable. Podríem dir, d’altra banda, que aquests catalans queden perfectament “retratats”, en el sentit que hi apareix, per exemple, la bonhomia del científic adaptat a l’estil nord-americà (Joan Oró), la profunda por existencial disfressada (Dalí), la tossuderia que intenta vèncer la feblesa física (Casals), etc. I, en........

© El Punt Avui