A finals de febrer, amb l’esclat del conflicte entre els Estats Units, Israel i l’Iran, l’economia global semblava haver deixat enrere l’impacte negatiu derivat de l’anunci, 10 mesos abans –l’abril del 2025–, de la introducció d’aranzels recíprocs per part de l’administració Trump.

L’inici del conflicte ha fet evidents algunes de les febleses de l’evolució econòmica ens els 10 mesos anteriors. El creixement estable s’havia basat en unes condiciones financeres favorables i en un recolzament amb polítiques fiscals i monetàries expansives que a partir d’ara podrien ser més difícils de sostenir. El principal problema es troba en la possible alça de la inflació motivada per l’augment dels preus del petroli i del gas, que faria augmentar el preu de l’energia a escala global. Amb l’inici del conflicte, la cadena de subministrament energètic es va veure afectada de manera immediata amb la reducció del tràfic a l’estret d’Ormuz, per on transiten una cinquena part del petroli mundial, i amb la decisió de l’empresa estatal de Qatar de frenar la producció de gas natural liquat, afectant el 19% de la producció mundial. Els preus del petroli i del gas van reaccionar immediatament a l’alça. L’augment dels costos de transport marítim i la disrupció de les cadenes globals de subministrament poden pressionar addicionalment la inflació.

Si la inflació es disparés de manera similar al que va fer el 2022, després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, els bancs centrals es veurien obligats a tornar a apujar els tipus d’interès oficials. Amb això, l’evolució de l’activitat econòmica perdria força, però també apareixerien altres problemes. Uns tipus d’interès més alts podrien posar pressió en uns mercats de deute públic que ja estaven donant signes moderats de tensió abans de l’inici del conflicte. L’augment de l’aversió al risc entre els inversors pressionava les emissions de deute públic cap a uns terminis d’amortització més curts, modificant l’estructura del deute de les grans economies. També s’observava ja un cert augment dels tipus d’interès a curt termini i dels episodis de volatilitat que van requerir de l’aportació de liquiditat per part d’alguns bancs centrals. L’augment de la incertesa i els tipus d’interès oficials més alts per lluitar contra un possible augment de la inflació introduirien pressió addicional en aquests mercats de deute i encaririen el finançament. Tant als països avançats com en moltes economies emergents i d’ingressos baixos que, el darrer any, havien situat les seves emissions de deute en nivells històricament alts gràcies a la bona evolució de l’economia global i a l’estabilitat dels tipus de canvi. Les dificultats de finançament dels governs farien més cares i difícils d’implementar les necessàries mesures pal·liatives dels efectes d’una hipotètica recessió i de l’augment de les taxes d’inflació.

Un altre punt feble són els mercats de borsa. Ja existia la possibilitat d’una correcció brusca de les cotitzacions de borsa per la preocupació de si la IA pot acabar generant els increments de productivitat esperats. Si s’esdevé aquesta correcció, els elevats costos de la reassignació de factors productius i l’efecte riquesa negatiu podrien frenar el consum i la inversió, amb la consegüent desacceleració de l’activitat econòmica. Es veuria afectat el creixement de l’economia dels Estats Units, però també el de les economies amb un pes important del sector exportador de béns intermedis i de capital. Ara, l’augment de la incertesa provocat pel conflicte a l’Iran augmenta la probabilitat d’aquesta correcció brusca.

Abans de l’inici del conflicte, l’FMI preveia un creixement del 3,3% per a l’economia global per aquest any 2026. Als Estats Units la xifra prevista era del 2,4% i a la zona euro, d’un 1,3%. Sens dubte aquestes xifres s’hauran de revisar a la baixa. La magnitud de la revisió dependrà dels efectes econòmics de la guerra. I, per determinar-los, serà clau l’evolució del volum de petroli i gas que pugui seguir exportant-se per l’estret d’Ormuz, però també ho seran els danys a llarg termini que rebin les instal·lacions d’extracció de gas i petroli del golf Pèrsic. És per aquest motius que els Estats Units intenten ara un pacte per mantenir aquestes instal·lacions apartades dels atacs. Serà ja massa tard?

© El Punt Avui