Mestres, metges i pagesos
La conflictivitat social a Catalunya és cada vegada més asfixiant: talls de carreteres freqüents, serveis aturats per vagues de professionals i ciutadans que es veuen afectats per les protestes. Segur que el govern del PSC no s’imaginava haver d’afrontar una situació tan complicada, perquè confiava en la seva capacitat de gestió. Però les coses no surten tal com tenien previstes i, al costat de les crítiques de l’oposició, que segurament ja s’imaginaven, han topat amb el malestar de sectors que fa anys que es consideren mal tractats i que esperen millores que els permetin desenvolupar la seva feina amb més recursos.
Ara mateix, el conflicte més candent és el dels mestres i els professors, que han demostrat una gran capacitat de mobilització. Tot i que fa pocs dies la conselleria va arribar a acords amb CCOO i la UGT, dos sindicats minoritaris al sector de l’ensenyament, i va qualificar d’històric el pacte a què havien arribat, el sindicat majoritari del sector, Ustec, considera que l’acord és insuficient i per això manté la vaga fins que no s’atenguin les peticions que fan. El govern diu que han fet esforços per corregir els dèficits que tenia el sector. Asseguren que la retribució dels mestres estava entre les tres pitjors de l’Estat, mentre que amb l’acord assolit passarà a ser de les tres més ben pagades. Però els mestres no demanaven només millores salarials, sinó que també reivindiquen solucions per gestionar correctament la complexitat que hi ha a les aules, amb alumnes que requereixen atencions especials. Hi ha alumnes amb dificultats d’aprenentatge a causa de trastorns com el TDAH o el TEA, per problemes emocionals o de conducta, i alumnes nouvinguts que no dominen la llengua.
L’altre sector que està en peu de guerra és el dels metges, que, com els mestres, protagonitzen vagues i manifestacions periòdicament. En aquest cas, els sanitaris demanen, entre altres coses, limitar les agendes, amb un màxim de 25 visites diàries per metge de família (actualment molts en fan més de 35 o 40), garantir un mínim de 12-15 minuts per visita presencial i blindar el 33% de la jornada per a formació, recerca i burocràcia, perquè no hagin d’endur-se la feina a casa.
El sector de la pagesia és un altre que ha protagonitzat manifestacions i talls de carretera per protestar pel Tractat UE-Mercosur; també ho ha fet per demanar una “finestreta única” per a la pagesia i una reducció de la càrrega de dades digitals que exigeix la nova PAC (política agrària comuna). A més, reclamen mesures dràstiques per controlar les plagues de fauna salvatge que destrossen les collites, com els porcs senglars i els conills.
Això per no parlar de la vaga de maquinistes de Renfe del mes de febrer, que va acabar de col·lapsar el servei de Rodalies.
Si mirem l’origen del malestar dels diversos sectors, segurament arribarem a la conclusió que tot plegat ve de lluny; que no és tant que el govern actual hagi fet mèrits perquè la conflictivitat laboral estigui en el punt més àlgid, sinó que tampoc no ha estat prou eficaç a l’hora de resoldre els problemes dels diversos col·lectius. El fet de no poder aprovar pressupostos no hi ajuda, però tampoc ho fa la connivència amb el govern espanyol en qüestions com la gestió de Rodalies o la millora del finançament de Catalunya, dues qüestions clau per a la pau social que el país necessita i que, de moment, no acaba de trobar.
