Mestres, flors i embussos mentre es pateix pel Girona

M’agrada Temps de Flors perquè porta molta gent a la ciutat i això li dona vida, porta negoci per a la gent que té establiments d’hostaleria i restauració i és un gran aparador de la ciutat monumental que costaria molts diners si es volgués anunciar prèvia contractació publicitària. Sí, m’agrada Temps de Flors com m’agraden les Fires de Girona tot i que sé que quan arriben, flors i fires, es complica enormement circular i passejar per la ciutat. Març i abril van ser mesos de molta afluència de visitants a la ciutat. Es veia quantitat de gent pels carrers i, si paraves l’orella, la gran majoria eren de fora. Hi ajuden esdeveniments com els festivals de música i La Traka o la quantitat d’esdeveniments que es programen a la ciutat. I, insisteixo, m’agrada veure així Girona perquè soc dels que recordo que només venien visitants quan a l’estiu plovia a la costa. Ara l’oferta cultural, artística, esportiva, gastronòmica i d’esdeveniments fa que Girona rebi molts visitants i penso que això és un bon senyal. També em recordo d’allò que “totes les maces piquen” i penso que la manca d’atractiu és una putada però que l’excés de gent pot ser contraproduent. I no em refereixo als que sempre es queixen perquè voldrien una ciutat només per a ells. Alguns d’ells, curiosament, no són de Girona sinó que també hi han arribat. Però sempre calen regulacions i del que es tracta és que aquestes funcionin. No hi ha d’haver massa pisos turístics perquè la llei és molt clara i hi ha límits que, si cal, es poden reduir en funció de la tensió que hi pugui haver a l’hora de trobar habitatge. Que hi ha ciclistes que no compleixen les normatives? Doncs que la Policia Municipal actuï com mana la llei. Què hi ha gent que fa soroll al carrer fora d’hores? Doncs que s’hi intervingui. En fi, insisteixo que m’agrada que la cuitat bulli d’activitat, encara que en determinats moments em pugui perjudicar.

Ho penso perquè tota aquesta setmana de Temps de Flors entrar en cotxe a Girona i, sobretot, circular-hi i aparcar-hi, s’ha complicat. Pagant, eh? Hi ha gent a qui ens cal el cotxe per arribar a Girona o marxar-ne –el bus interurbà té els seus horaris i qui això signa té els seus compromisos fora d’hores– i per tant tinc assumit que aparcar-hi vol dir pagar. I com a molt moure’s d’un pàrquing a l’altre i anar a peu quan se circula per la ciutat. Però des de divendres de la setmana passada ens hem acostumat al “complet” als pàrquings més cèntrics de la ciutat: Mercat, Generalitat, U d’Octubre, Jutjats... I es viuen molts embussos a la Gran Via. En fi, és una setmana, però cal planificar-ho per no quedar-hi enganxat. I aquest dijous la circulació es complica de bon matí a causa de la vaga de mestres. Venint de Salt de bon matí, ja em desvien cap a Can Gibert de Pla sense opció a arribar al pont del Dimoni. Després també hi ha sidral a la carretera Barcelona i Emili Grahit. I això dura moltes hores. Arribo a un pàrquing i quan surto, la ciutat està tenyida de samarretes grogues. Els voltants de la plaça de Catalunya estan ocupats i es fa una mena d’assemblea al mig de la plaça. Les terrasses estan farcides del color groc corporatiu. L’ambient és festiu. Circular, complicat. I afegint-hi la gent que ve per les flors, angoixant. Són pocs dies. Però imagino el que pensen alguns dels veïns que durant nou dies ho viuen. Escolto l’assemblea de mestres, poca estona, perquè parlen de temes pràctics. La vaga de mestres ha estat acceptada per molts ciutadans com un mal necessari. Però de moment no hi ha acord. Hi ha el perill de quedar-se només en els 400 euros d’augment que demanen. Hi ha altres reivindicacions i fa l’efecte que algunes són ben lògiques. En tot cas fa l’efecte que la jugada del govern de pactar amb els sindicats grans deixant de banda els que tallen el bacallà al sector, no ha estat del tot bona. I que uns i altres hauran d’acostar posicions perquè això cal resoldre-ho. El que demanen, al marge del sou, és clar.

Només he sentit un parell de comentaris negatius de Temps de Flors, un........

© El Punt Avui