Més enllà que hagin obert capítol del circ mediàtic sobre l’aïllament tàctic a AC, i més enllà que fos el que volien evitar, els dos regidors del PSC de Ripoll capolen una triada de mites sobre el funcionament de la classe política i molt concretament a can PSC. Un mite que és sobre l’autonomia municipal. Tenim entès, i ben entès i ben contrastat, que les grans decisions locals no es prenen sense el vistiplau de l’estructura ni en desacord amb l’estructura. Quan n’hi ha un de tan ostensible com el de Ripoll, el conflicte es visualitza ja des de molt abans, i la majoria de vegades acaba amb acord o amb submissió. Es fa el que diu Barcelona o se’ls ensenya la porta de sortida. Com és que Barcelona no havia donat ordres? No era un tema sorpresa; era l’aprovació dels pressupostos. Si havien donat ordres i no s’han complert (cosa que no ha transcendit), cau el segon mite, el de l’ordre i la disciplina com a valor fonamental de la tribu socialista. I, en tot cas, es posa en entredit el gran mite de la “professionalitat” que tan a col·lació s’ha portat des que Illa ha substituït Aragonès. Molt professional no es un furóncol com aquest, amb AC i a Ripoll. Ho tanquin com ho tanquin, ho portaran enganxat al clatell. “Qui va permetre a Orriols aprovar pressupostos a Ripoll?” Sigui dit de passada que, en quatre dies, el que han fet a Ripoll s’haurà popularitzat pel territori i no serà nomes cosa del PSC. Són els nous temps. Ja ho veureu!

© El Punt Avui