Guerra de banderes
Ja sabeu que als espanyols i espanyoles, que la tenen més grossa que tots i totes, se’ls esparraca la bandera tota sola i en el primer moment que la pugen. Si encara no heu vist el vídeo de la hissada a la plaça de Colón, busqueu-lo, perquè paga realment la pena. Com us deia ahir, és una autoesparracada impagable, que trobo justícia poètica, i una visualització que supera totes les explicacions que el COI pugui donar al president Rull sobre la requisada de senyeres i estelades als Jocs Olímpics d’hivern. De fet no n’hi donaran cap, d’explicació, i Rull ja ho sap, això. Li diran el mateix que anava dient el que les segrestava. “El reglament del COI no ho permet.” Només les banderes oficials. Ni la catalana ni l’estelada no ho són. Fora, doncs. Però Rull ha de fer la protesta formal i ha de demanar les explicacions encara que sap que té les mateixes oportunitats que tenien els de Verges després de la denúncia d’Impulso Ciudadano. La sentència del número 2 de Girona no és ferma i s’hi pot recórrer en contra a TSJC, però té les mateixes possibilitats que té el president Rull que li donin qualsevol explicació plausible. Una vegada més tornem als principis. El COI no fa política i l’administració pública “trenca el deure de neutralitat” si permet estelades penjades als fanals de les voreres, perquè són “un símbol de significació partidista o ideològica”. Tornem a estar tan enrere com sempre i ens queda, només, la seva inesgotable capacitat de fer el ridícul.
