El Pronto és la revista més venuda a Catalunya i a l’Estat espanyol segons l’auditoria de l’OJD (Oficina de Justificació de la Difusió). El Pronto també és la revista amb més lectors a Catalunya i a l’Estat espanyol segons l’enquesta de l’EGM (Estudi General de Mitjans). L’empresa editora de Pronto té una situació econòmica més que polida malgrat la catastròfica situació del sector i els dos darrers anys (2023 i 2024) que tenen la memòria al Registre veiem que han guanyat 25.386.716 euros. L’empresa matriu del grup té un capital per sobre dels 300 milions i tot ha sortit de la suma i resta de projectes editorials en paper que els han anat malament i bé els darrers vuitanta anys. Ara fa quinze dies varen tancar l’edició digital de Pronto que explotaven des del 2000 i centraran esforços en el paper. Les xarxes s’han inundat de savis saberuts que el més suau que els diuen és que són uns homes de Cromanyó. Ni de boomers, ja no els titllen. Una gran majoria els ha dit de tot menys senyors, com deia l’àvia Neus. Quatre gats a comptar amb els dits de la mà han dit que potser era el camí. No ho sé, si ho és o no ho és, i no sé si també l’agafarem un dia d’aquests. Però fa molt que hi penso i no em fa res continuar-hi pensant. Que Pronto hagi tirat per aquí em mereix tots els respectes. No són uns indocumentats. Tot al contrari. Ja veurem si no és més pedra filosofal la seva que la de tant il·luminat entregat al clic i a l’algoritme.

© El Punt Avui