Encara que en circumstàncies diferents, en el fons estem molt com en els millors moments de l’ofensiva espanyolista que va donar peu al naixement de Ciutadans (Cs). Gent ben culta del nacionalisme espanyol que fa anys que exerceix de quintacolumnista i que es considera pota negra ens tracta de pota lluents perquè abracem i estimem les nostres tradicions i noms. Abans perquè ens veien massa embalats i temien realment que marxéssim. Ara perquè ens consideren vençuts i ens volen aniquilar. Així de simple és la cosa. Tornem a ser en la fase en què els intel·lectuals espanyolistes llancen els seus missatges de ridiculització del catalanisme, vesteixen els seus de cosmopolitisme per rústecs que siguin, es queden tan amples i paren la mà als cercles de poder que els sustenten. Se saben immunes i protegits com els Borbons, a qui llepen amb entrega i passió. Javier Mariscal, una altra de les parrasques de l’excels 92 (escamarlà/gamba i Cobi inclosos), ha aprofitat 30 minuts a Catalunya Ràdio per saltar a corda amb Eduardo Mendoza i la bertranada de dir-ne, del 23 d’abril, “dia del llibre” en lloc de Sant Jordi. Mariscal, suposo que per guanyar en indecència a l’escriptor, ho veu molt factible “ara que el pobre Pujol es morirà aviat”. Diu que ara es podrà enviar “a tomar pel cul Sant Jordi”. Quanta burriqueria disfressada d’intel·lectualitat! Fem-ho simple, que hi prendrem menys mal. A tomar pel cul tu, Javier Mariscal!

© El Punt Avui