Com que parlem com parlem, després passa el que passa, que deia l’àvia Neus. Cada dia costa molt més que ens ho diguem tot clar i català i a la cara. Ens hem acostumat (ens han acostumat) a tot tipus de subterfugis contextuals, jocs de paraules, equilibris lingüístics, garses per perdius, mitges veritats i mitges mentides. Hem fet del llenguatge un joc d’ous........

© El Punt Avui