Quan la guerra ens toca a tots
En un matí emboirat ens aixequem amb la resposta de Teheran a les declaracions de Donald Trump, dilluns a la nit, sobre el conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà havia deixat dit amb la seva fatxenderia habitual que la guerra estava gairebé guanyada, però els aiatol·làs li repliquen que no en té ni idea, i que només s’acabarà quan ells ho diguin. I mentrestant la resta del món anem contenint la respiració, no sigui cert el que desvela la cadena nord-americana ABC News sobre les cèl·lules terroristes dorments que es podrien estar reactivant arran de l’assassinat l’Ali Khamenei.
L’hemeroteca ens recorda que, quan l’Estat espanyol governat per José María Aznar va donar suport a la guerra a l’Iraq promoguda des dels Estats Units, una de les conseqüències va ser l’atemptat de l’11 de març –avui fa 22 anys– a Madrid. El consol que ens queda és pensar que l’estira-i-arronsa entre Trump i Pedro Sánchez potser ens traurà del punt de mira dels fanàtics capaços de fer-se saltar ells mateixos pels aires i arrossegar uns quants innocents amb ells.
A banda d’un neguit generalitzat que transcendeix les converses d’ascensor, la guerra esperonada per Israel amb l’excusa barata de les armes nuclears –amb la mateixa........
