La carn i el càncer
Com tot a la vida, la salut i els nostres hàbits no són una qüestió de matemàtiques exactes. Sabem que fumar és molt perjudicial, però no cal ser fumador per morir de càncer de pulmó. Tampoc cal ser un alcohòlic per tenir cirrosi, ni ser una persona sedentària per tenir un infart. No hi ha certeses absolutes, ens movem en el terreny de les probabilitats i de l’atzar que suposen l’herència genètica i els factors ambientals. Però sí que hi ha consensos que cal tenir en compte i, a mesura que la medicina avança en recerca i investigació, es pot anar filant més prim. Sabem, per exemple, que durant els anys seixanta del segle passat es considerava la fibra dels aliments com un rebuig sense cap utilitat, i no va ser fins a partir dels anys setanta que es va descobrir la seva rellevància per a la salut en general.
Aquest mes de març, el British Journal of Cancer ha publicat un estudi –que es considera la metaanàlisi més gran realitzada fins ara– sobre la relació entre el consum de carn i el càncer. Si heu llegit fins aquí és senyal que us interessa el tema i molt probablement ja sabeu que es recomana reduir la dieta carnívora i menjar més cereals integrals, verdures, llegums i fruites, per reduir la possibilitat de desenvolupar-ne. Doncs bé, aquest nou estudi confirma que, efectivament, les persones que segueixen una dieta vegetariana tenen menys risc de tenir cinc tipus de càncer, inclosos el de mama (un 9% menys), pròstata (un 12% menys) i pàncrees (un 21% menys), en comparació amb les persones que mengen carn. La gran sorpresa ha estat comprovar que els vegetarians, en canvi, tenen més risc en altres tipus de càncer. En concret, el doble de risc en un que afecta l’esòfag i, en el cas dels vegans que no beuen llet ni prenen cap aliment d’origen animal, fins a un 40% més de risc de tenir càncer de còlon. L’estudi té una base sòlida: per arribar a aquestes conclusions s’ha revisat la salut d’1,8 milions de persones dels Estats Units, la Gran Bretanya, l’Índia i Taiwan durant 16 anys. I el que recomanen els autors de la recerca és, evidentment, continuar investigant què determina aquestes diferències segons l’alimentació.
