Si no fos perquè han mort milers de persones i milers més corren el risc de morir per culpa seva, pensaria que Donald Trump en realitat vol que tots plegats millorem la nostra salut. Al mateix temps que llegeixo els grans beneficis físics i mentals dels atacs de riure, em trobo amb la notícia de l’arc que la Casa Blanca ha anunciat que vol construir a Washington, una clara còpia dels arcs del triomf que hi ha escampats per Europa, però més gran perquè als Estats Units tot ho volen a l’engròs. L’anunci oficial diu que servirà per commemorar els 250 anys de la independència dels Estats Units del Regne Unit. Però tothom sap que en realitat complirà un dels grans desitjos de Trump: deixar un llegat monumental a l’alçada del seu ego, que el porta a comparar-se amb Jesús. La maqueta que s’ha presentat mostra un arc de més de 76 metres d’alt, de color blanc, coronat per una estàtua d’una dona amb ales que simbolitza la llibertat, acompanyada de dues àligues, i amb quatre lleons d’or a les respectives bases. Tanta pompa i afectació poden provocar, efectivament, un atac de riure, per allò tan sabut de “mira de què es vanta i sabràs què li falta”. Trump ha humiliat el president francès Emmanuel Macron en públic i en privat, però resulta que té enveja de l’Arc de Triomf de París i ara proclama que Washington tindrà l’arc més “gran i bonic” de tot el món. Tot això després que un jutge li hagi aturat les obres del Gran Saló de Ball que ha començat a construir a la Casa Blanca i que en realitat no podia fer sense el permís del Congrés. No sé si Trump té complex d’emperador francès del segle XIX, però de moment les seves habilitats estratègiques no semblen pas en consonància amb les dels militars de totes les èpoques que van fer construir els arcs de triomf europeus. Mentre el conflicte a l’Orient Mitjà continua, Trump ara també s’ha guanyat l’animadversió dels veterans de guerra del Vietnam, perquè l’arc que vol construir bloqueja la vista entre el cementiri d’Arlington i el monument a Lincoln, dos símbols fins ara intocables per als militars nord-americans.

© El Punt Avui