L’últim terç del mes d’agost sempre era el de les tempestes de tarda, com a mínim a començaments dels anys vuitanta, en l’època que fèiem vacances familiars en una masia molt vella i els adults ja no sabien què fer amb unes criatures sempre esvalotades i amb ganes de sortir de casa a voltar per camps i marges. Teníem una energia infantil tan desbordant que no es podia aturar ni amb la promesa de menjar una llesca de pa de pagès amb un dit de Nocilla a sobre. En aquella època, les mares encara no........

© El Punt Avui