Hi ha moments en què la política sembla encallada. Les mateixes discussions de baixa volada, els mateixos actors mediocres ocupen l’escenari i els mateixos problemes continuen sense resoldre’s. És fàcil tenir la sensació que res no canvia. Però la història ens ensenya que els canvis més profunds sovint es produeixen sota la superfície, lentament, gairebé imperceptiblement, fins que arriba un moment en què tot allò que semblava immutable deixa de ser-ho.

Alexandre Deulofeu va dedicar bona part de la seva vida a estudiar aquests processos. Farmacèutic, historiador i pensador empordanès, va elaborar una teoria, La Matemàtica de la Història. Segons aquesta teoria, els pobles, les cultures i els imperis segueixen cicles de desenvolupament que es poden observar al llarg dels segles. No es tracta de profecies ni de prediccions màgiques, sinó de la constatació que les estructures polítiques neixen, creixen, arriben a un punt culminant i, finalment, entren en decadència.

Moltes de les seves anàlisis van ser i són rebudes amb escepticisme. Tanmateix, Deulofeu, entre els anys quaranta i seixanta del........

© El Punt Avui