Ara fa sis o set anys vaig tenir l’oportunitat d’estudiar pensament de disseny o design thinking a la Universitat de Stanford. Va ser una setmana sorprenent, en què vaig aprendre i reflexionar molt. Des d’aleshores, el design thinking és moda i triomfa com a metodologia de creativitat i innovació a mig món. Moltes empreses el fan servir per crear productes o serveis o per millorar els que ja tenen. No és, evidentment, cap panacea ni cap mètode miraculós. Com tot, té les seves limitacions, sobretot si no es coneix en profunditat.

La principal característica del design thinking és que procura aprendre dels usuaris d’un producte, servei o procés. I això marca la diferència respecte a altres mètodes. Si, per exemple, volem reinventar una cadira de platja, serà necessari que mantinguem desenes d’entrevistes d’empatia amb usuaris potencials d’aquest objecte estiuenc. Durant les converses haurem de procurar actuar amb molta humilitat i amb ganes d’aprendre del que ens diguin. Caldrà, doncs, ser empàtic. Probablement els usuaris entrevistats no ens donaran de manera directa la idea que necessitem, però, en canvi, ens........

© El Punt Avui