En aquest article, escrit just començar el desembre, em referiré, perquè és l’última oportunitat que tinc enguany, al Vers de Nadal. M’agrada posar en valor la tradició de dir un poema que sempre he sentit anomenar ’Vers de Nadal’, la vigília de Nadal, en fer cagar el tió, el mateix dia de la festa o en les trobades familiars d’aquestes dates.

M’hi refereixo, no solament pel que representa de pràctica d’oralitat de la llengua que per a la nostra —ho........

© El Punt Avui