Encara no he entès l’agra discussió en què s’han embrancat els polítics espanyols per determinar si el Marroc té alguna responsabilitat en l’allau migratòria de Ceuta del 31 de juliol. I mira que és fàcil, sortir de dubtes: només t’has d’imaginar vuitanta mil espanyols en banyador i xancletes (i no pas turistes) assaltant en estampida el mateix dia, a la mateixa hora i amb el mateix furor el pas fronterer d’un altre país per deduir que alguna cosa no va del tot bé a casa seva. Com a mínim això. Que la fugida massiva convingués al regne alauita per reivindicar la seva sobirania sobre el territori envaït, o per pressionar Europa perquè compensi més generosament el seu paper de guardià migratori al sud, no l’eximiria pas de la part de culpa que li correspon, si troba tants voluntaris disposats a jugar-se la vida per desertar, sigui de debò o de broma. Si a Catalunya algú fes una crida semblant per anar nedant........

© El Punt Avui