Després d’una aturada de pràcticament dos anys pels fets personals que m’han tingut abocat a l’alt privilegi de poder cuidar un fill lluitant contra un limfoma fins al darrer moment, tornar-nos a trobar aquí, un espai on fa més de vint-i-cinc anys que ens hi trobàvem cada setmana, pràcticament més que un retrobament és un recomençament. Sembla mentida com la distància mantinguda tant de temps del dia a dia, quan vols tornar a recomençar t’adones com de certa és aquella sentència segons la qual “el món no s’atura i no t’espera”. El món polític i l’econòmic cada vegada està més desgavellat i amb una tendència molt perillosa al descontrol i la passivitat dels que haurien de ser responsables d’encaminar-nos políticament, i econòmicament observem com dia sí i dia també fan deixadesa de les seves responsabilitats que el hem donat els electors. Un dèficit, cal dir-ho, que cada vegada........

© El Punt Avui