Un dels grans reptes econòmics del segle XXI és garantir la sostenibilitat alimentària: assegurar una oferta suficient i estable d’aliments sense superar els límits ecològics ni comprometre la capacitat productiva futura. Més enllà dels debats sobre salut o benestar animal, la qüestió central és si el nostre sistema agroalimentari és viable en termes de recursos, costos i competitivitat a llarg termini.

Si considerem el model de consum dels països rics, la pregunta és clara: disposem de prou terra, aigua i capacitat d’absorció d’emissions per mantenir l’actual patró dietètic? La dieta predominant incorpora productes amb una petjada ambiental i econòmica elevada –especialment carns vermelles i productes carnis processats–, als quals cal sumar els costos associats a embalatges, logística i transport globalitzat. Tot plegat configura una estructura productiva intensiva en recursos i exposada a riscos reguladors i de preus.

A Catalunya, el sector agroalimentari –estratègic en PIB, ocupació i exportacions– presenta vulnerabilitats estructurals. Predomina una agricultura........

© El Punt Avui