Un ajuntament pot comprar una eina d’intel·ligència artificial en una tarda. El que no pot adquirir amb la mateixa facilitat és el criteri per fer-la servir, per saber quan desconfiar-ne o quan, senzillament, no utilitzar-la. Aquesta és la qüestió que hauríem de discutir. No quants tràmits pot accelerar la IA, sinó si les administracions locals estan preparades per governar una tecnologia que ja està transformant la societat que han de servir.

És evident que la IA ofereix oportunitats. Pot agilitzar l’atenció ciutadana davant de consultes o instàncies, automatitzar feines repetitives o assistir el personal municipal en moltes tasques del dia a dia. Ben utilitzada, pot reduir una part de la càrrega burocràtica que avui ocupa massa hores de tècnics i càrrecs electes, que actuen de buròcrates no pas perquè vulguin ser-ho, sinó perquè procediments i controls, alguns de necessaris i d’altres que són fruit d’una cultura de desconfiança –ja se sap, polítics i funcionaris–, els han empès a assumir aquest paper. També els hi han empès unes pràctiques administratives cada vegada més defensives, alimentades per la pressió d’haver d’oferir sempre certeses i per una societat que penalitza l’error sense pietat i sense mesura. Un rol que després critiquem amb la mateixa duresa.

Hem acabat dedicant més........

© El Punt Avui