Durant anys, Girona va viure massa sovint d’esquena als seus carrers. Era una ciutat elegant, sí, però també discreta, silenciosa i una mica grisa en determinades èpoques de l’any. Quan jo era jove sempre es deia que els turistes només hi apareixien quan feia mal temps i no podien anar a la costa. El Barri Vell era admirat per aquells que ja el coneixien, però hi faltava vida, activitat i una posada al dia. Ara això ha canviat; Girona ha entès que una ciutat viva és aquella que surt al carrer, amb els reptes i, també, els riscos que això comporta. Poca gent discuteix........

© El Punt Avui