Casat amb una valenciana del Verger (Marina Alta), al dramaturg i novel·lista tarragoní Joan Cavallé, normalment un autor d’escriptura reposada i reflexiva, la dana destructiva que el 29 d’octubre de 2024 va deixar 229 morts i un territori devastat el va fer escriure en calent. Impactat per la desgràcia i emprenyat per la (no)gestió d’aquell dia ni dels dies posteriors, Cavallé ha volgut portar aquells fets a la literatura, en forma de tragèdia clàssica, en el llibre L’aigua, els morts i les mentides (Arola), una obra teatral que despulla “les conseqüències fatals de la gestió homicida dels governants”, va dir dimarts el catedràtic d’història del teatre de la URV Francesc Massip, que va presentar el volum a la llibreria El Soterrani de Tarragona. Desgranem el títol tripartit. L’aigua: la dana, devastadora. Els morts: el poble, les víctimes d’un mal insalvable. I les mentides: “la inoperància i els interessos espuris” dels governants, encapçalats per un Carlos Mazón que per a l’autor representa la versió més miserable de la història; un digne prototip del “menfotisme compulsiu” d’alguns polítics, va reblar Masip. A aquests mentiders els passarà res? Hi pot haver una reparació de les víctimes? L’ofici més antic de la humanitat es mirar cap a una altra banda, va recordar Massip. Mentrestant, aquest dissabte hi haurà una nova mobilització, convocada per més de 200 entitats cíviques, socials i sindicals del País Valencià. I Mazón, exonerat pel Tribunal Superior de Justícia valencià i només citat a declarar com a testimoni per la –aquesta sí– persistent jutgessa de Catarroja, campa tan ample.

© El Punt Avui