Des que es va conèixer la mort d’Isak Andic a Montserrat, les especulacions no han deixat de córrer. Les xarxes socials, les tertúlies i les converses quotidianes han generat hipòtesis de tota mena. Sense conèixer les proves ni disposar dels elements que podrien arribar a un tribunal, moltes persones ja han construït el seu propi relat dels fets. I, en alguns casos, també el seu propi veredicte.

Aquest fenomen ens convida a reflexionar sobre una qüestió cada vegada més habitual: la tendència a jutjar abans de saber. Sovint es qüestiona la capacitat del jurat popular per prendre decisions transcendents, argumentant que els seus membres poden ser influenciables o vulnerables als prejudicis. Tanmateix, resulta curiós desconfiar de ciutadans que han d’escoltar proves, testimonis i arguments sota la supervisió d’un magistrat mentre normalitzem que, fora dels tribunals, a les xarxes socials o als mitjans es dictin sentències instantànies a partir de fragments d’informació, intuïcions o simples rumors.

La diferència........

© El Punt Avui