Al pati de l’escola sempre es feien equips per jugar a futbol o a bàsquet. Els dos nens o nenes que aquell dia feien de capità anaven dient en veu alta el nom dels companys de classe a qui triaven per al seu equip. Sempre hi havia un equip que aglutinava els més destres en aquell esport, i l’altre que quedava més fluixet. No cal dir que acostumaves a frisar per ser escollit per l’equip que tenia més probabilitats de guanyar aquell partit i que, per tant, un cop sonés el timbre que marcava el final del pati et portaria a la següent classe amb aquella aura de........

© El Punt Avui