El 23F va ser i ho continuarà sent, tant si perdura en la memòria pública com si no, un dia d’humiliació per a tota la ciutadania, una ofensa fins a la medul·la per a una societat que, en plena crisi econòmica salvatge i amb ETA matant a mansalva, havia votat aquell parlament perquè el representés de forma sobirana. L’intent de Tejero i Milans del Bosch va tenir des del primer instant un to quarterer i de cantina de tropa, amb conspiracions prèvies de tota espècie.

Van ser les hores més llargues des que el tren de la transició democràtica va arrencar amb el savi combustible d’anar de la llei a la llei i amb l’empenta popular del referèndum sobre la llei per a la reforma política –94,17% a favor, votant el 77% del cens–.........

© El Periódico (CAT)