Amb prou penes quinze dies després de la seva mort, no hi ha un moment més adient per a recordar Jürgen Habermas que la Setmana Santa, si més no per aquells que encara ens impressionem rellegint el debat que va tenir amb Joseph Ratzinger el gener del 2004 a l’Acadèmia Catòlica de Baviera. Un debat entre la raó secular, encarnada pel filòsof més influent del nostre temps, i la raó teològica, defensada pel gran teòric de la teologia, que després esdevindria Sant Pare. Aquest debat és encara, després de més de vint anys, un dels textos més profunds i transcendents per entendre els límits entre la raó i la fe, i la seva urgent necessitat de trobar una entesa.

La raó i la fe, un xoc inevitable, o una aliança necessària entre conceptes que, en principi, serien mútuament excloents? La grandesa del debat entre Habermas i Ratzinger rau justament en la resposta a aquesta pregunta que fluctuava des que la Il·lustració havia foragitat la fe com a eix del pensament. El filòsof va assegurar que l’Estat era autosuficient, perquè es basa en el dret i en........

© El Periódico (CAT)