La veu interior amb què els éssers humans ens parlem a nosaltres mateixos per dirimir què fem davant determinats dilemes, es limita en general a dos pronunciaments: o xiuxiuejar-te "Fes-ho" o advertir-te "No ho facis". Les altres coses que un pugui dir-se a si mateix són menuderies que no tenen a veure amb l’acció. Això ve a tomb d’una amiga que em va trucar fa dues setmanes per explicar-me que comprava uns marcs i que a la superfície comercial on havia anat hi havia una màquina de gelats que eren els seus favorits. Al final, es va convèncer de no menjar-ne. "¿Per què no ho vaig poder fer? ¿Què m’ho va impedir? Eren dos quarts d’una del migdia, i simplement vaig pensar que abans de dinar, no. Aquell dia hi havia llenties, com havia de menjar un gelat.........

© El Periódico (CAT)