Com si Espanya es fes persona, ara té cos i és España, és a dir cos espanya, com a conseqüència que els seus dos ministres de l’economia, un de gran, l’altre més petit, es diuen amb noms veritablement propis. Cuerpo i España.

Un representa el cos, l’essència de les persones, i l’altre es diu España, precisament, que és l’essència del país que habitem i que, d’altra banda, també ens habita. D’aquests dos noms propis que la naturalesa i el territori presten ara al Govern d’aquest país, és evident que Cuerpo sembla el que es toca, el que ve, el que no és només Espanya sinó que és el que fa mal o es toca. La matèria d’un país és el seu cos, és així. Així ara és el vicepresident, un cos que molts aniran a batre. Doncs que es prepari.

Des que va arribar al Govern, per unes raons o per d’altres, aquest home ha anat canviant de fisonomia, com si no s’adaptés el seu cos, almenys el cuir facial, a la seva manera d’estar en la vida. Ha sigut al principi molt tímid, com un noi que vingués de l’escola i no hagués passat per la universitat o per la feina. Com si fos, vull dir, un aprenent, i en aquest........

© El Periódico (CAT)