Un capellà. Però més que un capellà. Un periodista, un mestre, un company de camí, un referent social, un amic. Un bon consiliari acompanyador de joves, entre els quals em trobava com estudiant al Seminari. Una persona inspiradora i amable, que escoltava atentament per tal que després pogués intervenir dient aquella paraula que un mateix no sabia trobar però que s’ajustava a la recerca de la pròpia resposta.

Endevinava què hi havia més enllà del que aleshores, temps de postconcili, la nostra generació sentia com a molt urgent. Seixantes i setantes plens de fermentacions, d’esperances, i massa aviat, també decepcions. Esperàvem un canvi potent en tots els aspectes i a poc a poc es van haver........

© El Periódico (CAT)