El dimarts 20 el PSOE estava digerint la seva greu derrota a Andalusia –després de les de Castella i Lleó, Aragó i Extremadura– quan de sobte va esclatar el Diluvi Universal. Als casos Ábalos, Cerdán, David Sánchez, i de la seva pròpia dona, Begoña Gómez –tots de rabiosa actualitat–, s’hi va ajuntar la bomba que el jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama havia imputat (estava investigant) l’expresident Zapatero per cobrament de comissions en el rescat, durant la pandèmia, de Plus Ultra –important en el trànsit aeri amb Veneçuela– i d’altres delictes. I el Diluvi va pujar de grau quan l’endemà es va conèixer la interlocutòria de 87 pàgines en la qual Calama, que no és un Peinado qualsevol, situa Zapatero com a cap i inspirador d’una trama corrupta de múltiples activitats delictives.

Les veus que havien parlat de lawfare van emmudir. I, a més, els detalls de la interlocutòria –després es va conèixer la caixa forta i les joies, fets molt efectistes– deixaven Zapatero, en cas que no hi hagués delictes, com un negociant ansiós de diners. El........

© El Periódico (CAT)